"Iahak ha arribat a l'hospital amb el fred i la humitat arrapats al bigotis. Zlatko ja hi és i el rep amb un somriure tot just insinuant. Tenen temps de prendre un cafè i d'escalfar-se una mica abans de començar el recorregut de la mort. Al carrer, malgrat els senyals de la paràlisi, la vida de la ciutat va reprenent amb lentitud el batec."(pag 17)
He escollit aquest fragment de llibre perquè crec que sap plasma perfectament la idea de disfrutar dels petits monets a cada instant (en aquest cas el cafè avans de anarsa a jugar la vida) perquè ningù sap el que li pasara, i tot pot acavar en un obrir i tancar d'ulls."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada