Potser no ha passat mitja hora que senten la detonació esperada. Treuen el cap i veuen, a una cinquantena de metres, el cos d'una dona a terra. Ishak surt corrents, Zlatko el segueix. Un coix i un vell malalt de mort, tan de pressa com poden, s'acosten a la dona i ni tan sols miren si és viva o morta. No hi ha temps per això, ara. Agafen el seu cos pels braços i se l'enduen cap a la primera cantonada, amb el cor encongit pel temor de sentir una segona detonació. (pàg. 21)
He triat aquest pàragraf perquè tracta d'una noia que va caminant pel carrer i ensec la disparen uns franctiradors sense que ella tingui res a veure amb el que està passant i llavors l'Ishak i el Zlatko doncs van corrents a buscar-la i a intentar portar-la a un lloc segur. Ella ha tingut sort de puguer estar viva però a la vida real molta gent pot morir perquè la disparin pel carrer sense tindre res a veure amb el conflicte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada