" Com fer entendre a un covard que és el perill el que el fa divertit? Jugar a ser blanc d'un franctirador! Acostar-se a la gran avinguda i córrer deu, vint, trenta metres desafiant la presència d'una mira telescòpica; córrer acotxat, fent ziga-zagues; aturar-se de cop i reprendre el pas gairebé al mateix temps; vèncer l'emboscat.[...] Encara no ha après que l'únic futur possible aquí és la mort i per això encara té por." (p.49)
Aquest fragment ha captat molt la meva atenció. La manera de com relata la seva manera de no tenir-li por al perill m'ha semblat molt valenta. Relata la guerra i els riscos com un joc. Si ens prenem així les coses sembla que tot és molt més fàcil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada