Amb la filla va tenir més sort. Ella li va donar alegries, almenys. [...] I encara de gran es deixava acaronar per la seva mare, que així es feia la il·lusió d'allargar la seva infantesa,[...] La nena era obedient, responsable treballadora, encara que li agradava parlar molt, massa, deia Vesa. (p. 45)
Aquest fragment ens diu que la filla de Vesa era bona nena, i no tenia res a veure amb el seu germà que era cruel i dolent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada