''Zlatko i Ishak encara estan a la cantonada on han dut Azra. Zlatko escup a terra i encén un cigarret. Ishak treu el nas a l'avinguda deserta i mira els tramvies carbonitzats que hi ha varats al mig. Sacseja el cap i diu:
-Amb aquest tramvia-n'assenya-la un- anava jo a buscar la meva dona abans de casar-nos. Fa molts anys. El conduia el meu amic Mirko, un serbi de Macedònia. Si no s'hagués mort abans, no els perdonaria el que han fet al seu tramvia. -Capcineja i afegeix: -Un tramvia que no es mou, això és aquesta ciutat, això som nosaltres, ara.'' (pàg 25 i 26)
M'agrada aquest fragment, perquè expresa els sentiments, d'en Ishak,per la seva dona i el seu amic, Milko, al veure el tramvia amb no molt bones condicions a l'avinguda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada