Judit Prieto Solé

"[...]Bairo feia molt de temps que no mirava el cel, que no veia córrer els núvols de formes capritxoses empesos pel vent; aquests mateixos núvols que han travessat l'Adriàtic, després de contemplar les ribes del Mediterrani i de sotjar les suaus extensions de vinyes i oliveres que ell imaginava en el paisatge on veu la seva dona i la seva filla." ( p. 56 ).
Jo he escollit aquest fragment perquè encara que en Bairo estigui a la guerra quan mira el cel s'imagina les ribes del mediterrani on estaven la seva filla i la seva dona, provocant-li alegria en aquella tristesa de la guerra.