Zlatko i Ishak encaraestan a la cantonada on han dut Azra. Zlatko escup a terra i encén un cigarret. Ishak treu el nas a l'avinguda desertta i mira els tramvies carbonitzats que hi ha varats al mig. Sacseja el cap i diu:
- Amb aquest tramvia -n'assenya-la un- anava jo a buscar la meva dona abans de casar-nos. Fa molts anys. El conduïa el meu amic Mirko, un serbi de Mecedònia. Si no s'hagués mort abans, no els perdonaria el que han fet al seu tranvia. -Capcineja i afegeix:- Un tramvia que no es mou, això es aquesta ciutat, això som nosaltres, ara.
Zlateko assenteix d'esma, sense pensar, mentre expulsa fum pel nas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada