''Zlatko enyora el sabor sec de l'aiguardent de pruna. Ara no pot beure, pel mal que té; però això tant li fa. Si en tingués a mà, tornaria a beure'n, fins a perdre el sentit. Com sempre. En qualsevol cas, els metges li han dit que ja hauria d'estar mort. [ . . . ] Zlatko sempre ha begut massa, ho sap. I també sap que això no l'ha fét mes feliç. Fins i tot, quan s'atreveix a pensar en ell, sap que li ha fet mal. [ . . . ] La sort li ha jugat una mala passada i no sols li ha pres el poble, li ha pres també la possibilitat de morir amb ell. Per què no havia de beure, doncs ?'' (p. 18) .
He decidit escollir aquest fragment ja que reflecteix que en moments com aquell on et trobes penjat d'un fil entre la vida i la mort el que més importa no es intentar viure més sino intentar fer el que desitges o t'agrada, encara més si la sort t'ha jugat una mala passada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada