Livia Maria Pantea i Khamissa Outtach

"Ishak ha arribat a l'hospital amb el fred i la humitat arrapats al bigoti. Zlatko ja hi és i el re amb un somriure tot just insunuat. Tenen temps de prendre un cafè i d'escalfar-se una mica abas de començar el recorregut de la mort. Al carrer, malgrat els senyals de la paràlisi, la vida de la ciutat va repenent amb lentitud el batec. Batec estrany, aquesta, que fa la mort quotidiana!" 

Hem escollit aquest fragment perquè ens ha semblat curiós com algú, pot a pesar de la guerra, tenir a algí a qui visitar. I encara així, ells accedeixen a fer un recorregut en el cual arrisquen la seva vida cada dia. (pg.17)