"El cafè de Milanovic és un local tradicional. [...] Ishak i la seva dona hi venien a berenar els diumenges a la tarda. Des del prometatge. El cafè de Milanovic tenia la millor pastisseria de la ciutat. A la seva dona li agradava prendre xocolata desfeta amb pa de pessic de canyella. Ell preferia el cafè i uns pastissets de cabell d'àngel i mel molt dolços." (p. 38-39).
Aquest fragment aporta un parèntesi de calma i benestar enmig del desgavell i la desolació que viu la ciutat, Sarajevo, en guerra. Tanmateix, es tracta d'un record d'Ishak, un dels dos protagonistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada