Carla Sardà Soler (3 ESO A)

FRAGMENT DEL LLIBRE "UN DIA A LA VIDA D'ISHAK BUTMIC".

"Comença a fer fred. Si els arbres no haguessin estat tallats per alimentar les estufes l'hivern passat, la ciutat es veuria ara vestida amb les gales grises de la tardor. Més tristes, ara, per la nuesa vegetal del terra, pels remolins buits de l'aire, plens només de papers i pols."

M'agrada aquest fragment del començament del llibre perquè expressa que seria bonic veure el paisatge de les fulles de la tardor, però no és aixi perquè l'hivern passat es van tallar els arbres per fer-ne llenya, probablement per la pobresa.

Un dia en la vida d' Ishak Butmic (Juan Carlos Niculica 3rB)



''Zlatko enyora el sabor sec de l'aiguardent de pruna. Ara no pot beure, pel mal que té; però això tant li fa. Si en tingués a mà, tornaria a beure'n, fins a perdre el sentit. Com sempre. En qualsevol cas, els metges li han dit que ja hauria d'estar mort. [ . . . ] Zlatko sempre ha begut massa, ho sap. I també sap que això no l'ha fét mes feliç. Fins i tot, quan s'atreveix a pensar en ell, sap que li ha fet mal. [ . . . ] La sort li ha jugat una mala passada i no sols li ha pres el poble, li ha pres també la possibilitat de morir amb ell. Per què no havia de beure, doncs ?'' (p. 18) .

He decidit escollir aquest fragment ja que reflecteix que en moments com aquell on et trobes penjat d'un fil entre la vida i la mort el que més importa no es intentar viure més sino intentar fer el que desitges o t'agrada, encara més si la sort t'ha jugat una mala passada.

Un dia en la vida d' Ishak Butmic | Nil Roselló Vidal

Quan hi arriba, Zlatko ja hi és. Mai no aconseguirà arribar abans que ell. A Zladko, als seus seixanta anys, ningú li traurà la mania d' arribar mitja hora abans allà on vagi. (pàg 11)

He triat aquest fragment perquè ni que el Zlatko tingui molts problemes i ja sigui una mica gran sempre arribarà més aviat.

XAVIER SENDRA TIMONEDA.

"Iahak ha arribat a l'hospital amb el fred i la humitat arrapats al bigotis. Zlatko ja hi és i el rep amb un somriure tot just insinuant. Tenen temps de prendre un cafè i d'escalfar-se una mica abans de començar el recorregut de la mort. Al carrer, malgrat els senyals de la paràlisi, la vida de la ciutat va reprenent amb lentitud el batec."(pag 17)

He escollit aquest fragment de llibre perquè crec que sap plasma perfectament la idea de disfrutar dels petits monets a cada instant (en aquest cas el cafè avans de anarsa a jugar la vida) perquè ningù sap el que li pasara, i tot pot acavar en un obrir i tancar d'ulls."


''Un dia...''(Walid Ayaou 3rD)







''Ishak i Zlatko comencen a estar cansats i si no anessin junts és probable que ja haguessin deixat el
carrer,avui ; però l'un per l'altre aniran aguantant fins que la foscor els faci fora.
  I potser s'equivoquen.''



He elegit aquest fragment perquè parla de com manteneixen la seva amistat durant la guerra i malgrat
de tots els conflictes que poden tenir o haver tenit, la seva amistat segueix continuant com
era abans,és a dir que segueixen sent bons amics.

"Un dia..."(Albert Gil Lopez 3rD)


   "Comença fer fred. Si els arbres no haguessin estat tallats per alimentar les estufes l'hivern passat, la ciutat es veura ara vestida amb les gales grises de la tardor. [...] Fora, més enllà dels turons de Bielasnika o d'Igman, a pesar de
la desolació , s'hi endevina." (Pagina 9)

He triat aquest fragment perquè parla de com comença l'hivern i m'agrada la forma en que esta expressada.
Com acaba la tardor i descriu com comença l'hivern.

"Un dia ..." Cristina Margalef 3ESOD

Comença fer fred. Si els arbres no haguessin estat tallats per alimentar les estufes l'hivern passat, la ciutat es veura ara vestida amb les gales grises de la tardor. [...] Fora, més enllà dels turons de Bielasnika o d'Igman, a pesar de la desolació , s'hi endevina. (Pagina 9)

He escollit aquest fragment del llibre perque explica i descriu quan comença a fer fred, quan comença la tardor i més endevant l'hivern, a part de que m'agrada més el fred, m'agrada la forma en la que esta expressada, i les personificacions i/o metàfores com "la ciutat es veura ara vestida amb les gales grises de la tardor".

Patrícia Vallverdú Martín

"Camina amb les mans a la butxaca i te el cap cot, indiferent a l'espectacle devastat dels edificis esventrats i els cotxes carbonitzats enmig dels carrers malmesos pels impactes que vénen de les muntanyes; gairebé un extrany, circumnstancialment en aquest teatre, en aquest camp, en aquest cementiri, en aquest símbol macabre"(Pàg 20)

He triat aquest fragment perquè trobo curiosa la manera en que s'expresa i tambè perquè crec que es la manera en que es devien sentir tots els ciutadans que són vius.

''Un dia...'' (Laia Marín Moncusí 3r D)


 Potser no ha passat mitja hora que senten la detonació esperada. Treuen el cap i veuen, a una cinquantena de metres, el cos d'una dona a terra. Ishak surt corrents, Zlatko el segueix. Un coix i un vell malalt de mort, tan de pressa com poden, s'acosten a la dona i ni tan sols miren si és viva o morta. No hi ha temps per això, ara. Agafen el seu cos pels braços i se l'enduen cap a la primera cantonada, amb el cor encongit pel temor de sentir una segona detonació. (pàg. 21)

He triat aquest pàragraf perquè tracta d'una noia que va caminant pel carrer i ensec la disparen uns franctiradors sense que ella tingui res a veure amb el que està passant i llavors l'Ishak i el Zlatko doncs van corrents a buscar-la i a intentar portar-la a un lloc segur. Ella ha tingut sort de puguer estar viva però a la vida real molta gent pot morir perquè la disparin pel carrer sense tindre res a veure amb el conflicte.

"un dia..."(Abel Carrión Vázquez 3rD)




Comença a fer fred. Si els arbres no haguessin estat tallats per alimentar les estufes l'hivern passat, la ciutat es veuria ara vestida amb les gales grises de la tardor. Més tristes, ara, per la nuesa vegetal del terra, pels remolins buits de l'aire, plens només de papers i de pols.(pag 9)

"Un dia..."(Marc Castanera Breu, 3r D)

 

   "Després de disparar contra Azra i veure-la caure, Sjoran s'ha arrosegat fins a la porta de l'habitació i, des d'alli, sempre amb la galta enganxada a terra, ha buscat la sortida del pis. Està en territori segur, però cal extremar les precaucions perquè a l'altre costat hi ha una unitat destinada exclusivament a caçar homes com ell. Això el fa important. Sap que l'odien, però també està segur que, quan hagin guanyat, els seus el respectaran: un combatent del poble celeste".

He escollit aquest fragment del llibre perquè mostra amb el compte que has d'anar pel carrer, que vas pel carrer rient amb els teus amics, i de cop i volta, ve un home o una dona i t'apunyala per l'esquena i et mata.

La vida et pot canviar d'un segon per l'altre.

"Un día..." Tania Gonzalez 3rD

" Hi ha res que ho pugui  explicar?, s'ha preguntat fins la desespecació. Hi ha res que permeti entendre que l'autor de tanta besialitat és un jove d'aspecte sa i agradable que fins ara tothom havia tingut per educat i complidor? Què s'ha trencat perquè aquest tècnic de telèfons, bon fill i bon veí, esdevingui el carnisser implacable que s'ha confessat? Per què ha arribat a odiar fins a tal punt aquells que abans li eren fins i tot amics? " (P. 84)






He escogida este fragmento ya que se muy realista, Porque nunca se tiene respuestas para todo. Y a veces no todo es como nos lo imaginamos o pensamos.

"Un dia..." Miriam Cabrera 3r ESO D





"Zlatko enyora el sabor sec de l'aiguardent de pruna. Ara no en pot beure, pel mal que té; però això tant li fa. Si en tingués a mà, tornaria a beure'n fins a perdre el sentit. Com sempre. [...] Ja li van dir que seria així. [...] Zlatko sempre ha begut massa, ho sap. I també sap que això no l'ha fet més feliç. ][...] A pesar de ser un home ben plantat i de la seva merescuda fama de bon recitador, no s'ha casat perquè era un borratxo."(p. 18).
Aquest fragment representa l'enyorament de la beguda, en aquests cas, de com ha deixat anar la seva vida, cegat per el que passava al seu entorn i de com es va deixar vènçer, per no sapiguer lluitar contra això.

Miriam Cabrera 3r ESO D.

Un dia en la vida d'Ishak Butmic" Judith Griso, 3rD




 " Com fer entendre a un covard que és el perill el que el fa divertit? Jugar a ser blanc d'un franctirador! Acostar-se a la gran avinguda i córrer deu, vint, trenta metres desafiant la presència d'una mira telescòpica; córrer acotxat, fent ziga-zagues; aturar-se de cop i reprendre el pas gairebé al mateix temps; vèncer l'emboscat.[...] Encara no ha après que l'únic futur possible aquí és la mort i per això encara té por." (p.49)

Aquest fragment ha captat molt la meva atenció. La manera de com relata la seva manera de no tenir-li por al perill m'ha semblat molt valenta. Relata la guerra i els riscos com un joc. Si ens prenem així les coses sembla que tot és molt més fàcil.


''Un dia en la vida d'Ishak Butmic'' Cristian Barbu 3rD



      ''De sobte, un espetec l'ha fet baixar dels núvols. Massa prou que sap quin és aquest soroll. D'instint ha encongit el cos i ha apressat el pas mirant desconfiat al seu entorn. Però no és en aquest carrer que ha sonat, esclar: ja és a prop de l'avinguda dels franctiradors.'' (pàg 75).


      He escollit aquest paràgraf perquè mostra com és anar amb por perquè en qualsevol moment et poden pegar un tret o que et bombardegin.

''Un dia...'' Ferdaus El Ayadi 3D



Comença fer fred.Si els arbres no haguessin estat tallats per alimentar les estufes l'hivern passat,la ciutat es veura ara vestida amb les gales grises de la tardor. [...]Fora, més enllà dels turons de Bielasnika  o d'Igman,a pesar de la desolació , s'hi endevina.(pagina 9)


Aquest fragment del llibre '' Un dia en la vida d'Ishak Butmic'' m'ha agradat perque parla de que ja ve l'hivern i a més és una de les estacions que més m'agraden per que venen les festes.
Quan surts al carrer veus els arbres nus, sense fulles, i les botigues decorades amb les llums de Nadal.

''Un dia en la vida d'Ishak Butmic'' Ana Garcia 3rD


     ''Zlatko i Ishak encara estan a la cantonada on han dut Azra. Zlatko escup a terra i encén un  cigarret. Ishak treu el nas a l'avinguda deserta i mira els tramvies carbonitzats que hi ha varats al mig. Sacseja el cap i diu:
         -Amb aquest tramvia-n'assenya-la un- anava jo a buscar la meva dona abans de casar-nos. Fa molts anys. El conduia el meu amic Mirko, un serbi de Macedònia. Si no s'hagués mort abans, no els perdonaria el que han fet al seu tramvia. -Capcineja i afegeix: -Un tramvia que no es mou, això és aquesta ciutat, això som nosaltres, ara.'' (pàg 25 i 26)

                              

       M'agrada aquest fragment, perquè expresa els sentiments, d'en Ishak,per la seva dona i el seu amic, Milko, al veure el tramvia amb no molt bones condicions a l'avinguda.
                                                                                                                                 

Arnau Prats Gironès





 "Ahir van bombardejar amb intensitat el centre de la ciutat una altre vegada amb granades de morter des de les muntanyes. I una granada va entrar a l'escola, a desgrat del mur de protecció; amb prou feines hi ha un espai d'un metre i va anar a colar-se per allí. Hi van morir dos nens i n'hi va haver vint-i-quatre de ferits."


He triat aquest text per demostrar la brutalitat d'una guerra com aquesta, on i moren nens i nenes joves que encara tenen una vida per devant, la destrucció dels edificis ect...


CLARA VÁZQUEZ CÁMARA 3r A


"Ahir van bombardejar amb intensitat el centre de la ciutat una altra vegada amb granades de mortes des de les muntanyes. I una granada va entrar a l'escola, a desgrat del mur de protecció [...] Hi van morir dos nens i n'hi va haver vint-i-quatre ferits. Ràbia. Dolor. Impotència."
He escollit aquest paràgraf de l'història, perquè crec que representa la crueltat de la guerra i el sentiment de desesperació que la gent sent.

Un dia en la vida d'Ishak Butmic

Isah i Zlatko treuen el cap i veuen, a una cinquantena de metres, el cos d'una dona a terra. Ishak i Zlatko surten corrents. Un coix i un vell malalt de mort, s'acosten a la dona i ni tans sols miren si és viva o morta.No hi ha temps per això. Agafen el seu cos pels braços i se l'enduen a la primera cantonada, amb el cor encogit pel temor de sentir una segona detonació. [...] La dona explica que ha ensopegat i ha caigut un instant abans que se sentís el tret. L'ensopegada li ha salvat la vida. [...] I Zlatko pensa que la dona té molta sort perquè ha esquivat la bala que li era destinada i ara no ha de témer res. (Pàg.21-22)

En aquest fragment Ishak i Zlatko veuen una dona al terra i van a ajudar-la. La dona els hi explica que ha ensopegat però que gràcies a aquesta ensopegada s'ha salvat la vida i ha esquivat la bala d'un francotirador.

Leyre Navarro 3rB                                                                                                        

Judit Prieto Solé


"[...]Bairo feia molt de temps que no mirava el cel, que no veia córrer els núvols de formes capritxoses empesos pel vent; aquests mateixos núvols que han travessat l'Adriàtic, després de contemplar les ribes del Mediterrani i de sotjar les suaus extensions de vinyes i oliveres que ell imaginava en el paisatge on veu la seva dona i la seva filla." ( p. 56 ).
Jo he escollit aquest fragment perquè encara que en Bairo estigui a la guerra quan mira el cel s'imagina les ribes del mediterrani on estaven la seva filla i la seva dona, provocant-li alegria en aquella tristesa de la guerra.

``Un dia en la vida d'Ishak Butmic´´ Àlex Pascual Arias 3rB

Zlatko escup a terra i encén un cigarret. Ishak treu el nas a l'avinguda deserta i mira els tramvies carbonitzats que hi ha varats al mig. Sacseja el cap i diu:
-Amb aquest tramvia- n'assenya-la un- anava jo a buscar la meva dona abans de casar-nos.
El conduïa el meu amic Mirko.[...] Si no s'hagués mort abans, no els perdonaria el que han fet al seu tramvia.(pàg 25-26)

En aquest fragment, Ishak recorda quan anava a buscar la seva dona amb aquell tramvia, calcinat,  que era conduit pel seu amic Mirko, que va morir i adorava el seu tramvia
Àlex Pascual (3rB)

"Avança lentament i s'ha d'aturar cada pocs metres per reprendre l'alè. No hi hauria de ser, aquí.No en té edat ni necessitat: encara que no tingui ningú, la seva veïna se li ha ofert més d'una vegada.-Vostè no surti, Abzija; ja ho faré jo." (pg 89)

M'ha agradat aquest fragment perquè la senyora vol ajudar al home vell que avança sol i  amb dificultats. 

Livia Maria Pantea i Khamissa Outtach

"Ishak ha arribat a l'hospital amb el fred i la humitat arrapats al bigoti. Zlatko ja hi és i el re amb un somriure tot just insunuat. Tenen temps de prendre un cafè i d'escalfar-se una mica abas de començar el recorregut de la mort. Al carrer, malgrat els senyals de la paràlisi, la vida de la ciutat va repenent amb lentitud el batec. Batec estrany, aquesta, que fa la mort quotidiana!" 


Hem escollit aquest fragment perquè ens ha semblat curiós com algú, pot a pesar de la guerra, tenir a algí a qui visitar. I encara així, ells accedeixen a fer un recorregut en el cual arrisquen la seva vida cada dia. (pg.17)

Laia Prats Sans, 3B

''L'esclat sobtat de les granades de morter i dels obusos de l'artilleria que domina la ciutat des de les muntanyes afegeix un nou element a la normalitat ciutadana. Estan batent la zona on es troba la caserna central de l'Armija i el centre de la ciutat. L'atac dura gairebé mitja hora i s'interromp bruscament, igual que havia començat.'' (p,. 48).
Aquest fragment m'ha cridat l'atenció perquè descriu un atac al centre de la ciutat i em fa visualitzar com les granades del morter esclaten al mig de la ciutat destroçant tot el que es troba al seu voltant, en certa part em transmeteix la por de poder-me trobar en una situació semblant a aquesta en el futur.



Sergi Muñoz Alvarez

 


Zlatko i Ishak encaraestan a la cantonada on han dut Azra. Zlatko escup a terra i encén un cigarret. Ishak treu el nas a l'avinguda desertta i mira els tramvies carbonitzats que hi ha varats al mig. Sacseja el cap i diu:
- Amb aquest tramvia -n'assenya-la un- anava jo a buscar la meva dona abans de casar-nos. Fa molts anys. El conduïa el meu amic Mirko, un serbi de Mecedònia. Si no s'hagués mort abans, no els perdonaria el que han fet al seu tranvia. -Capcineja i afegeix:- Un tramvia que no es mou, això es aquesta ciutat, això som nosaltres, ara.
Zlateko assenteix d'esma, sense pensar, mentre expulsa fum pel nas.

"Un dia ..." Amal Karkach 3d

" UN DIA EN LA VIDA D' ISHAK BUTMIC "

A Zlatko , en canvi cada lletra , li són uns ulls , uns gestos ,potser una veu; cada espai en blanc , un record ; cada silenci , una imatge .[ ...] Com abans. Com ara. Com després. Maledicció en silenci, tanmateix. Només amb algunes llagrimes que li humitegen els ulls i els omplen de llum , de lluentors que en la mort han fet reviure l' evocació.






He elegit aquest fragmentt perquè aquestes característiques o situacions les estan vivint molts nenes ,
adults ,..en les guerres que hi ha . Com ara a Siria o a Gaza que cada dia moren centenars de persones.

                                                                                          AMAL KARKACH  3 D
                                                                                                    

"Un dia..." (Alba Muñoz 3rD)













" [...] Segurament, si no hagués marxat tan de pressa, hauria pogut comprovar que també els seus amics Nedim i Dusko dormien a casa del seu oncle, on havien anat a allargar la festa del casament de la seva germana amb unes ampolles d' aiguardent i una d'autèntic whisky de malta que Dusko havia aconseguit al mercat negre."  (pàg. 80)


En aquest fragment Kemal està començant a recordar on havia deixat la furgoneta després de enrecordar-se'n de que havia estat bebent molt tota la nit anterior després de celebrar una boda.                                                                                      

                                                                                                           Alba Muñoz (3rD)

MIRANDA SILVERIA 3r ESO A

Amb la filla va tenir més sort. Ella li va donar alegries, almenys. [...] I encara de gran es deixava acaronar per la seva mare, que així es feia la il·lusió d'allargar la seva infantesa,[...] La nena era obedient, responsable treballadora, encara que li agradava parlar molt, massa, deia Vesa. (p. 45)

Aquest fragment ens diu que la filla de Vesa era bona nena, i no tenia res a veure amb el seu germà que era cruel i dolent.


"Un dia..." (Coia Medina, 3r D)





"-No t'hi atreveixes, perquè ets un covard. un merdós cagat de por. Hauries d'anar amb el teu germà a l'hotel.
      El que ha parlat així és un xiquet de dotze anys. Quan s'ha cansat de jugar a la guerra [...] ha proposat un altre joc. És molt divertit, ja he jugat altres vegades, però avui hi ha tres nois que no hi volen jugar. Alma es un d'ells i és el que ha parlat per tots.
-És una rucada. És massa perillós.
-Tu ets un imbècil, és per això que hi volem jugar!" (pàg 49)


En aquest fragment trobem un grup d’amics jugant i parlant, un d’ells proposa jugar a ser un blanc d’un franctirador, sap que es perillós però no fins a quin punt. Alma, un dels nens, es nega perquè s’imagina les conseqüències que pot portar, i els altres se’n burlen d’ell.
                                                                                                         Coia Medina (3r D)


Un dia en la vida d'Ishak Butmic, de Jordi Tiñena



"El cafè de Milanovic és un local tradicional. [...] Ishak i la seva dona hi venien a berenar els diumenges a la tarda. Des del prometatge. El cafè de Milanovic tenia la millor pastisseria de la ciutat. A la seva dona li agradava prendre xocolata desfeta amb pa de pessic de canyella. Ell preferia el cafè i uns pastissets de cabell d'àngel i mel molt dolços." (p. 38-39).
Aquest fragment aporta un parèntesi de calma i benestar enmig del desgavell i la desolació que viu la ciutat, Sarajevo, en guerra. Tanmateix, es tracta d'un record d'Ishak, un dels dos protagonistes.