"Camina amb les mans a la butxaca i te el cap cot, indiferent a l'espectacle devastat dels edificis esventrats i els cotxes carbonitzats enmig dels carrers malmesos pels impactes que vénen de les muntanyes; gairebé un extrany, circumnstancialment en aquest teatre, en aquest camp, en aquest cementiri, en aquest símbol macabre"(Pàg 20)
He triat aquest fragment perquè trobo curiosa la manera en que s'expresa i tambè perquè crec que es la manera en que es devien sentir tots els ciutadans que són vius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada