LA CASA QUE VULL, Joan Salvat- Papasseit

Per si em cal repòs,
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol,
que el bon dia em digui.

Que al temps de l'istiu
niui  l'orenella
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.

Oint la cançó
del pagès que cava;   
amb la salabror de la marinada.


Comentari:
 He escollit aquest fragment del poema "La casa que vull" perquè em recorda als estius que passava a la masia dels meus avis. Et despertaves i la primera imatge que veies era la de un paisatge natural, amb la brillantor del sol al matí. Aquest poema descriu la sensació de llibertat, de no tenir cap preocupació, de viure tranquil i feliç, per aixó l'he triat, per tots els records que fa reviure i la sensació de pau que em dona.

Judith Griso Caparrós, 3rD

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada