A Mallorca, durant la guerra civil.
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em troben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s´hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Opinió personal:
He escollit aquest fragment perquè, aquí, l'autor ens explica el que sent cada cop que veu els estralls que provoca la guerra civil, en certa part, també ens transmet la tristesa i sofriment que té present quan mira als turons i veu el foc i el fum provocat pel foc.
Laia Prats Sans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada