Arnau Prats Gironès 3r ESO-A

A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL .

5  Allí les pedres invoquen sempre
   la pluja difícil, la pluja blava
   que ve de tu cadena clara,
   serra, plaer, claror meva!
   Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
10 i que em fa tremolar quan et recordo.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Adaptació).

OPINIÓ.

Jo opino que aquest poema és bonic però trist, ja que recorda els paisatges abans de que la guerra acabes amb la vegetació dels boscos de Mallorca. Les estrofes "Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls i que em fa tremolar quan et recordo" jo suposo que es refereix als flaixos de les bombes que van caure.

Arnau Prats Gironès,



 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada