Fragment del poema "El nom" de Clementina Arderiu
Cap nom no és tan bell
damunt de la terra
com el que l'amat
em canta a l'orella,
i entra en els recers
de l'ànima meva
i em puja al cervell
i em clou les parpelles
Del cel de l'amor
tombava una estrella...
Ara el nom em lluu
damunt de la testa
Opinió personal:
He escollit aquest poema perquè em sembla molt bonic que una cosa tan irrellevant com l'amor faci que una persona deixi d'odiar el seu nom, o no li acabi de convencer. Aquest poema m'inspira que l'autora, Clementina, realment estimava molt al seu amant com per fer un poema tan bonic dient que li encanta el seu nom només perquè ell li diu així i li diu a l'orella.
Livia Pantea
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada