LA CASA QUE VULL, Joan Salvat- Papasseit

Per si em cal repòs,
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol,
que el bon dia em digui.

Que al temps de l'istiu
niui  l'orenella
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.

Oint la cançó
del pagès que cava;   
amb la salabror de la marinada.


Comentari: He escollit aquest fragment del poema "La casa que vull" perquè em recorda als estius que passava a la masia dels meus avis. Et despertaves i la primera imatge que veies era la de un paisatge natural, amb la brillantor del sol al matí. Aquest poema descriu la sensació de llibertat, de no tenir cap preocupació, de viure tranquil i feliç, per aixó l'he triat, per tots els records que fa reviure i la sensació de pau que em dona.

Judith Griso Caparrós, 3rD

Un sonet per a tu Abel Carrión Vázquez

Un sonet per a tu que em fas més clar

tant el dolor fecund com l'alegria,

un sonet amb els mots de cada dia,

amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l'escric.i vull pensar

que el rebràs amb discreta melangia,

com si es tractés d'alguna melodia

que sempre és agradable recordar.

                        He triat aquestes estrofes perque inspiren amor, es veu que l'escriptor estava 

                        enamorat, perque m'agradaria haberles escrit jo, se que si les dediques l'hi

                        agraderien aquesta persona, tracta sobre l'amor sense dir-lo a ningu.

La casa que vull (Joan Salvat-Papasseit)

La casa que vull,

que la mar la vegi

i uns arbres amb fruit

que me la festegin.

[...]

Oint la cançó 

del pagès que cava;

amb la salabror

de la marinada.

Aquest fragment m'agrada molt perquè em recorda als estius que passava al mas dels meus avis. El meu avi s'aixecava ben d'hora per anar a collir tomaques, plantar enciams, donar menjar als gossos, plegar els ous de les gallines... Quan em despertava l'anava a ajudar, i rodejada d'avellaners li preguntava que tocava fer ara, ell em contestava "Tirar gats a mar". Jo hem quedava mirant el mar que es veia de lluny i pensava que era ben difícil la nostra propera feina.

Coia Medina Sendra

La casa que vull,Joan Salvat-Papasseit.(Ferdaus el Ayadi )

La casa que vull, 

que la mar la vegi 
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.

Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins 
que la pluja amainen.
[...]

Que es guaiti ciutat 
des de la finestra,
i es sentin els clams
de guerra o de festa. 


He escullit aquest poema de Joan Salvat-Papasseit per que ens vol transmetre el seu desitg,
tenir una casa  als  afores. El desitg de qualsevol persona és tenir una casa on poder pasar moments amb la familia i per descansar. És un poema que em fa recordar la casa dels meus avis, al marroc, on passo els estius, em dona una mica sensació de nostalgia.

               

La casa que vull, Joan Salvat-Papasseit

LA CASA QUE VULL

La casa que vull,
que la mar la vegi
i una arbres amb fruit
que me la festegin.

[...]

Que al temps de l'istiu

niui l'orenella
al blanc calç ric del porxo
amb abelles.

Aquestes estrofes en que explica com li agradaria que fos la casa dels seus somnis, diu que la seva casa hauria d'estar al costat del mar i que hi haurien d'haver arbres. M'agradaria molt una casa així perquè estaries al costat del mar i sentiries les onades i junt amb els arbres hi hauria un paisatge molt bonic, que transmetria molta tranquilitat i llibertat. També quan diu que a l'estiu li agradaria que hi haguessin orenetes és per no sentir-se tant sol i poder estar acompanyat i una mica més entretingut amb elles.
Laia Marín Moncusí

La casa que vull (Amal Karkach 3 D)

     LA CASA QUE VULL (Joan Salvat -Papasseit)

  La casa que vull,

que la mar la vegi

i uns arbres amb fruit

que me la festegin.                                        

  

{...}

Que el temps de l'estiu

niui l'orenella 

al blanc de calç ric

del porxo amb abelles.

{...}

Oint la canço 

del pagès que cava;

amb la salabror 

dela marinada.

  He elegit aquestes estrofes perquè em fan recordar els estius que passo al meu país . La casa dels meus avis al costat del mar ,on se sent l'olor del mar cada matí ,quan em desperto i sento com els ocells piulen fent una melodia agradable.També quan surto al camp i veig com el meu avi ,que és pagès ,conrea i cuida les collites .
  De vegades desitjo que no s'acabi aquelles vacances d'estiu ,on em trobo amb la gent que m'estima en el meu país d'origen .Aquell aire que té un olor diferent que em fa enyorar el meu país.

El nom (Juan Carlos Niculica 3rB)

El nom

Altre temps jo fui
un xic temorega:
el nom m'era llarg
igual que una queixa
i em punyia el cor
quan les amiguetes,
per fer-me enutjar,
molts cops me'l retreien:
[...]

He escollit aquesta estrofa perque em recorda a que a la meva infància apart de que els amics em diguésin Juanca, com ara, alguns professors em deien Juan Carles i un amic de la meva avia em solia dir Junca per emprenyar-me i lògicament això em feia emprenyar-me i a vegades fins i tot em posava a plorar. Per raons com aquestes me'n sento identificat amb l'autora del poema.