i uns arbres amb fruit
que me la festegin.
Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.
[...]
Que es guaiti ciutat
des de la finestra,
i es sentin els clams
de guerra o de festa.
He escullit aquest poema de Joan Salvat-Papasseit per que ens vol transmetre el seu desitg,
tenir una casa als afores. El desitg de qualsevol persona és tenir una casa on poder pasar moments amb la familia i per descansar. És un poema que em fa recordar la casa dels meus avis, al marroc, on passo els estius, em dona una mica sensació de nostalgia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada