El nom
Altre temps jo fuiun xic temorega:
el nom m'era llarg
igual que una queixa
i em punyia el cor
quan les amiguetes,
per fer-me enutjar,
molts cops me'l retreien:
[...]
He escollit aquesta estrofa perque em recorda a que a la meva infància apart de que els amics em diguésin Juanca, com ara, alguns professors em deien Juan Carles i un amic de la meva avia em solia dir Junca per emprenyar-me i lògicament això em feia emprenyar-me i a vegades fins i tot em posava a plorar. Per raons com aquestes me'n sento identificat amb l'autora del poema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada